PRODUCCIONS COMPANYiA
La Mecànica de l'infortuni, 2024
DANSA TEATRE - OBJECTES - SALA
Aquesta producció forma part del catàleg DANZA A ESCENA 2025
Direcció, creacció & interpretació - Clémentine Telesfort & Lisard Tranis
Música original - Otis Jones
Disseny d'il·luminació - Barnaby Booth & Gabriela Bianchi
Disseny de vestuari- Anna Solà
Escenografia i construcció- Josep Pijuan & Benet Joffre Jimenez
Ull extern - Hansel Nezza
Avaluació de la recerca filosòfica -Alex Mesa, Doctor en Filosofia
Coproducció - Festival Dansa Metropolitana
Amb el suport de - Generalitat de Catalunya - OSIC, Roca Umbert - Fàbrica de les Arts, L'Estruch - Fàbrica de creació de les arts en viu, Graner - Centre de creació de dansa i arts escèniques, Mercat de les Flors
Duració - 50 minuts
Públic - tots els públics
Mida de l'escenari - 8x8m min.
Intèrprets - 2
En gira - 3
Contacte i contractació
clementineandlisard@gmail.com
“Caure en l'infortuni però no obstant trobar-hi la ironia i l'humor. Buscar en la foscor. De situacions adverses, inventar una alternativa. Tot depèn del punt de vista.”
El duo de ballarins Clémentine Télesfort i Lisard Tranis porten a l’escenari l’expressivitat que neix del llenguatge corporal i dels reflexos físics que entren en joc a l’hora d’afrontar-se a circumstàncies adverses.
La Mecànica de l’Infortuni busca a qüestionar la resiliència de l’ésser humà, i exposar quins patrons es formen en al cos davant d’un repte. Una reflexió sobre la capacitat creativa de l’imaginari, en què la ironia i l’humor serveixen com a desfogament.
Aquesta peça de dansa teatre i objectes, desvela el grotesc de l'ésser i alhora, celebra la bellesa que resideix en les nostres errades maldestres d'on emergeix lo genuí del gest.
TRAILER_
Scotoma, 2021
DANSA - TEATRE - PARTNERING/CONTACTE - CARRER
Direcció, creacció & interpretació - Clémentine Telesfort & Lisard Tranis
Música original - Otis Jones
Escenografia - Diego Sinniger de Salas
Ull extern - Hansel Nezza
Coproducció - Festival Danseu
Amb el suport de - L'Estruch - Fabrica de creació de les arts en viu, Centre Civic Barceloneta, Nunart Guinardo, IAB (Institut de les Arts de Barcelona)
Duració - 23 minuts
Públic - tots els públics/família
Mida de l'escenari - 6x6m min.
Intèrprets - 2
En gira - 2
Contacte i contractació
clementineandlisard@gmail.com
Review (in Spanish) - Scotoma critica - Festival Prisma, Panama
Estàs mirant, però que veus realment?
Scotoma és una peça de dansa teatre que tracta sobre l'atenció. Una reflexió sobre el que la captura i la dirigeix, en un món sotmès per "l'economia de l'atenció".
Barrejant dansa, teatre i objectes, la peça dona pas a un treball de partnering i contacte on es desenvolupa un imaginari poètic alhora que emergeix un humor genuí. Convida al públic a un viatge que qüestiona com preservar el nostre dret d'escollir a on i a què li atorguem la nostra pròpia atenció.
Podem percebre el que passem per alt o notar el que està ocult a primera vista?
Scotoma, def. - Zona d'alteració parcial del camp de visió que consisteix en una agudesa visual parcialment disminuïda o completament degenerada que està envoltada d'un camp de visió normal (o relativament ben conservat). Aquesta és una ubicació sense cèl·lules fotoreceptores. Tots els ulls normals dels mamífers tenen un escotoma en el seu camp de visió, normalment anomenat "punt cec".
TRAILER_
SKin on Skin, 2020
DANSA - PARTNERING/CONTACTE - SITE SPECIFIC - VÍDEO DANSA
Direcció, creació & interpretació - Clémentine Telesfort & Lisard Tranis
Càmera - Valentí Ezavin
Edició - Clementine Telesfort
Amb el suport de - IAB (Institut de les Arts de Barcelona) & Nunart
Duració - Versions de 10´ o 15 minuts
Públic - tots els públics
Mida de l'escenari - 6x6m min.
Intèrprets - 2
En gira - 2
Contacte i contractació
clementineandlisard@gmail.com
TRAILER_
Skin on Skin es va crear per primera vegada com un projecte de vídeo-dansa realitzat en col·laboració amb la directora de cinema francès Valentine Ezavin durant la pandèmia. Explorant i reflexionant sobre el tema del contacte i el tacte en aquest context, vam sentir la necessitat de crear aquestatreball que es va convertir en una peça per a llocs específics.
A través de la improvisació, la peça revela la delicadesa i la potencialitat del tacte com a mitjà de comunicació i comprensió no verbal.
Amb el suport i gràcies a